La cova d’en Fra Garí

-Una clau de volta és la peça central d’un arc o una volta. Esta tallada amb forma trapezoidal de manera que encaixi perfectament amb les altres dovelles i permet que l’arc se sostingui per si mateix. Aquest sistema era la base en la construcció de les grans catedrals gòtiques a la Baixa Edat Mitjana.-

Aquesta va ser l’explicació que, acompanyada dels corresponents diagrames i imatges la Tina els va donar el dilluns següent, quan l’ensurt ja havia passat i tot s’havia aclarit. La clau de volta que els lladregots s’havien endut era la que hi havia a l’exposició situada als antics claustres de la Seu de Manresa. En Mingo tenia una gran agilitat i es va posar a córrer i en això va deixar ben enrera en Bernat, que abans d’arribar al final de la baixada de la Seu ja esbufegava com una locomotora. Abans no arribessin al que havia estat el Torrent de Sant Ignasi, ara soterrat i convertit en claveguera, se les va enginyar perquè els brètols ensopeguessin i caiguessin rodolant. No és fàcil córrer amb un carretó que pesa tant. Al final tot va quedar amb un ensurt i una broma de mal gust. El bromista va sortir corrents i no hi va haver manera d’atrapar-lo un cop alliberat de la seva càrrega.

Aquella setmana de finals de novembre va ser molt tranquila. Tenien els exàmens i només havien d’anar a l’Institut quan hi havia alguna prova. Les altres hores, a casa a estudiar o a entrenar quan tocava.

El dimecres a la tarda estava estudiant quan es va sentir l’inconfundible ding-dong! de l’ordinador que avisa de que ha arribat un correu electrònic.

En Bernat es va quedar palplantat quan va veure que el correu rebut era d’un tal espantall negre i deia: Aquesta vegada m’heu fet errar el cop però a la propera no tindreu tanta sort.-

Va intentar veure de qui podia venir el correu però es veia que el remitant era expert ja que tots els camps estaven perfectament encriptats de manera que no se’n pogués seguir la pista.

El missatge era clar i no deixava lloc a cap dubte: es tractava del mateix que havia fet la bretolada de la clau de volta del museu de la Seu i vés a saber quantes més. De totes maneres allò donava la impressió que el lladregot feia les seves accions més en to burlesc que no pas de fer malbé res. Més aviat donava la impressió de tractar-se d’una juguesca per veure fins on era capaç d’arribar.

No van passar ni cinc minuts quan va tornar a sonar l’avís de correu. Al Bernat li va fer un salt al cor quan va veure que tornava a ser de l’espantall negre. Aquest cop la cosa era molt més críptica:

La cova d’en Fra Garí amaga el simbol de l’autoritat del teu poble. Aneu-hi de pressa si el voleu recuperar.

El correu tenia també còpia per en Tonet, l’alcalde del poble. No va trigar gaire a trucar tot esverat demanant per en Bernat

-Una clau de volta és la peça central d’un arc o una volta. Esta tallada amb forma trapezoidal de manera que encaixi perfectament amb les altres dovelles i permet que l’arc se sostingui per si mateix. Aquest sistema era la base en la construcció de les grans catedrals gòtiques a la Baixa Edat Mitjana.- Aquesta va ser l’explicació que, acompanyada dels corresponents diagrames i imatges la Tina els va donar el dilluns següent, quan l’ensurt ja havia passat i tot s’havia aclarit. La clau de volta que els lladregots s’havien endut era la que hi havia a l’exposició situada als antics claustres de la Seu de Manresa. En Mingo tenia una gran agilitat i es va posar a córrer i en això va deixar ben enrera en Bernat, que abans d’arribar al final de la baixada de la Seu ja esbufegava com una locomotora. Abans no arribessin al que havia estat el Torrent de Sant Ignasi, ara soterrat i convertit en claveguera, se les va enginyar perquè els brètols ensopeguessin i caiguessin rodolant. No és fàcil córrer amb un carretó que pesa tant. Al final tot va quedar amb un ensurt i una broma de mal gust. El bromista va sortir corrents i no hi va haver manera d’atrapar-lo un cop alliberat de la seva càrrega.  Aquella setmana de finals de novembre va ser molt tranquila. Tenien els exàmens i només havien d’anar a l’Institut quan hi havia alguna prova. Les altres hores, a casa a estudiar o a entrenar quan tocava. El dimecres a la tarda estava estudiant quan es va sentir l’inconfundible ding-dong! de l’ordinador que avisa de que ha arribat un correu electrònic.En Bernat es va quedar palplantat quan va veure que el correu rebut era d’un tal espantall negre i deia: Aquesta vegada m’heu fet errar el cop però a la propera no tindreu tanta sort.-Va intentar veure de qui podia venir el correu però es veia que el remitant era expert ja que tots els camps estaven perfectament encriptats de manera que no se’n pogués seguir la pista.El missatge era clar i no deixava lloc a cap dubte: es tractava del mateix que havia fet la bretolada de la clau de volta del museu de la Seu i vés a saber quantes més. De totes maneres allò donava la impressió que el lladregot feia les seves accions més en to burlesc que no pas de fer malbé res. Més aviat donava la impressió de tractar-se d’una juguesca per veure fins on era capaç d’arribar. No van passar ni cinc minuts quan va tornar a sonar l’avís de correu. Al Bernat li va fer un salt al cor quan va veure que tornava a ser de l’espantall negre. Aquest cop la cosa era molt més críptica:La cova d’en Fra Garí amaga el simbol de l’autoritat del teu poble. Aneu-hi de pressa si el voleu recuperar. El correu tenia també còpia per en Tonet, l’alcalde del poble. No va trigar gaire a trucar tot esverat demanant per en Bernat